Tristana, és un drama dels anys 70 que dura aproximadament 95 minuts. És la típica pel·lícula de l’època en que un don Juan intenta seduir a una jove i innocent xica.
En aquesta pel·lícula, Tristana queda òrfena i es confiada al seu oncle don Lope. Don Lope és un don Juan que no vol acceptar que la seua època com a seductor ja ha passat. Don Lope, vol viure com un ric tot i que no atravesa un bon moment econòmic.
Tristana és una jove innocent que no sap ni el que fa, i finalment cau en les mans de don Lope, en eixe moment don Lope passa a ser l’home i el pare de Tristana. Al cap d’un temps Tristana coneix un xic i se’n va a viure amb ell (després de moltes complicacions). Després al cap d’uns dos anys Tristana vol tornar a casa de don Lope perquè té un càncer en la cama i vol morir en casa. Finalment Tristana es recupera i torna en don Lope, en el que acabarà casant-se.
Els personatges principals d’aquesta pel·lícula són:
- Don Lope, un vell seductor que no accepta que la seua època ja ha passat i s’aprofita de la jove al principi, després el seu personatge experimenta una transformació en el caràcter i es torna més religiós i innocent.
- Tristana, al principi una jove innocent que cau en les mans de don Lope, el seu personatge va experimentant canvis en la seua personalitat, primer al anar-se’n amb el pintor, i finalment on més es nota es quant es casa amb el vell que es torna molt mal humorada i amb mal caràcter.
També hi ha una sèrie de personatges secundaris, els més importants són:
- Saturna, la fidel i lleial criada de don Lope. Té un fill sord que li diuen Saturno. Els dos serveixen en la casa el que mana el amo. Sap guardar secrets i no diu res que puga clavar en problemes a Tristana.
- El pintor, que s’enamora de Tristana i se’n van a viure junts. Al final acaben barallant-se, en part per l’astúcia del vell don Lope.
En aquesta pel·lícula el subconscient de Tristana juga un paper molt important. La música no és el més important de la pel·lícula perquè no es que ajude a entendre moltes escenes.
Una de les coses més importants de la pel·lícula és com evolucionen els personatges en el seu caràcter.
La meua opinió personal, és que pot parèixer (i de fet ho és) difícil d’entendre, sobretot quant es juga amb el subconscient de Tristana. No és la pel·lícula que més m’agrada’t, però té una certa importància en el món del cine, sobretot en el espanyol, i pot resultar interessant dedicar-li una estona pera veure-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario