Buda Explotó Por Vergüenza

Aquesta pel·lícula, és una crítica a les condicions de vida dels països subdesenvolupats, aquesta en especial a l’Afganistan. La pel·lícula ens mostra les condicions de vida que tenen les persones en eixe país.

La història d’aquest pel·lícula, és la de una xiqueta, Bactay, que lluita per anar a l’escola, perquè vol aprendre com el seu amic i veí Abbas. A Bactay se li presenten moltes dificultats per a anar a l’escola: primer té que comprar-se un quadern i té que buscar-se la vida per aconseguir els diners, finalment ho aconsegueix. Després, de camí a l’escola es creua amb un grup de xiquets que estan jugant a la guerra, i s’estan fent passar per talibans, estos rapten a la xiqueta i l’amaguen en  una cova amb més xiquetes, però Bactay aconsegueix escapar-se i seguir el seu camí cap a l’escola. Una vegada que està en l’escola la tiren per una trastà que fa. Finalment quant ja se n’anava és torna a creuar amb els xiquets de abans, ara fent-se passar per americans, i no la deixen tranquil·la perquè diuen que fins que no es faça la morta no la deixaran, però Bactay diu que no, que a ella no li agrada jugar a la guerra, i és en aquest moment quant Abbas li diu “ tienes que morir para poder ser libre”.

La pel·lícula, ens mostra les condicions en que viuen a les cases, les condicions tan precàries de les escoles, la vida en els mercats i pobles, etc. També ens mostra les condicions de les dones en eixa societat, quant per exemple, els xiquets que s’estan fen passar per talibans la rapten per portar pintallavis i deien que les xiquetes no anaven a l’escola... I la societat tan violenta en la que viuen, en aquesta pel·lícula reflexada en els xiquets que jugen a la guerra. Finalment, i el més important, tenim la frase que diu Abbas al final de la pel·lícula “ tienes que morir para poder ser libre”, que vol expressar que en eixe tipus de societat no pots expressar-te amb llibertat i que per unes coses i per altres sempre tens que estar sotmès als pensaments i les ideologies de algú, especialment si eres dona.

Una de les coses que més destaca d’aquesta pel·lícula és que no hi ha actors ni actrius famosos, sino que els que fan la pel·lícula són persones reals que viuen en eixe país, l’ambient, els sorolls, les cases, etc. tot és real, la qual cosa afavoreix a la naturalesa en la que s’expressen els protagonistes i a veure de veritat la vida en eixe país.

Aquesta pel·lícula de temàtica dramàtica, no hi ha que mirar-la pensant en que vas a passar una bona estona i vas a divertir-te mirant-la, sino que la pel·lícula està feta per a que la gent vega com és la vida en els països subdesenvolupats i recapacite, i al mateix temps que els que vivim en els països més desenvolupats apreciem tot allò que tenim i que de vegades parèixer tan insignificant 

En El Nombre De La Rosa

“En el nombre de la rosa”, és una pel·lícula de intriga medieval, que relata la història de un monjo franciscà Fray Guillermo de Baskerville i el seu aprenent Adso que es dirigeixen a una abadia situada a Itàlia per intentar aclarir la mort de un monjo que vivia en aquesta abadia. Una vegada que estan allí comencen a succeir un seguit de morts de monjos. Els monjos de la abadia, diuen que es el dimoni que està per allí dins el que provoca això, però Guillermo i Adso comencen a investigar i amb la col·laboració de altres monjos descobreixen que eixes morts han estat provocades per algú, i pensen que la resposta té que estar en la biblioteca, on no els deixen entrar. Mentre investiguen Adso coneix a una xica del poble, i s’enamora. Finalment acudeix la Santa Inquisició, per a intentar trobar respostes a eixes morts. Però Fray Guillermo de Baskerville i el seu inseparable ajudant Adso, no es donaran per vençuts i seguiran investigant les morts fins que troben la resposta.

Aquesta pel·lícula, se’ns presenta narrada per Adso quant ja és major, és a dir, que és com un record que té Adso de la seua joventut i de l’aventura que va passar en aquella abadia. I com no també té el record de eixe amor que va trobar allí.

Els personatges principals que apareixen en aquesta pel·lícula són els dos que ja he mencionat abans, Guillermo i Adso.

• Fray Guillermo de Baskerville, és un franciscà molt intel·ligent i astut, i que antigament va ser un inquisidor. I confien en ell per a resoldre els misteriosos assaciants que s’estaven produint en l’abadia.
• Adso, l’aprenent de Guillermo i qui ens relata la història, és un jove que vol seguir els passos del seu mestre i vol aprendre molt de ell, és molt obedient i també molt astut.

Després en la història també hi ha un seguit de personatges secundaris, que són tots els monjos de la abadia que tenen que investigar els dos protagonistes. Per destacar alguns per damunt de altres per la seua importància en la pel·lícula, podríem nombrar: el bibliotecari, el frare Jorge que és el més vell, el que està al càrrec de la abadia i Bernardo que és un membre de la Santa Inquisició.

La música en aquesta pel·lícula no es que tinga molta importància, però ajuda a crear un clima de misteri.

L’espai en que transcorre l’acció ja l’he mencionat moltes vegades, és una abadia situada a la península de Itàlia.

La meua opinió sobre aquesta pel·lícula, és que al principi no resulta molt interessant i pareix un poc avorrida, però una vegada que comença el vertader misteri de la pel·lícula pareix una mica més interessant, però de totes formes no es una de les pel·lícules que més maga agradat.

TRISTANA

La pel·lícula de Tristana és una pel·lícula espanyola del director de cine Luis Buñuel. Aquesta pel·lícula està basada en el llibre, també anomenat Tristana, de Benito Perez Galdós.

Tristana, és un drama dels anys 70 que dura aproximadament 95 minuts. És la típica pel·lícula de l’època en que un don Juan intenta seduir a una jove i innocent xica.

En aquesta pel·lícula, Tristana queda òrfena i es confiada al seu oncle don Lope. Don Lope és un don Juan que no vol acceptar que la seua època com a seductor ja ha passat. Don Lope, vol viure com un ric tot i que no atravesa un bon moment econòmic.

Tristana és una jove innocent que no sap ni el que fa, i finalment cau en les mans de don Lope, en eixe moment don Lope passa a ser l’home i el pare de Tristana. Al cap d’un temps Tristana coneix un xic i se’n va a viure amb ell (després de moltes complicacions). Després al cap d’uns dos anys Tristana vol tornar a casa de don Lope perquè té un càncer en la cama i vol morir en casa. Finalment Tristana es recupera i torna en don Lope, en el que acabarà casant-se.

Els personatges principals d’aquesta pel·lícula són:

• Don Lope, un vell seductor que no accepta que la seua època ja ha passat i s’aprofita de la jove al principi, després el seu personatge experimenta una transformació en el caràcter i es torna més religiós i innocent.
• Tristana, al principi una jove innocent que cau en les mans de don Lope, el seu personatge va experimentant canvis en la seua personalitat, primer al anar-se’n amb el pintor, i finalment on més es nota es quant es casa amb el vell que es torna molt mal humorada i amb mal caràcter.

També hi ha una sèrie de personatges secundaris, els més importants són:

• Saturna, la fidel i lleial criada de don Lope. Té un fill sord que li diuen Saturno. Els dos serveixen en la casa el que mana el amo. Sap guardar secrets i no diu res que puga clavar en problemes a Tristana.
• El pintor, que s’enamora de Tristana i se’n van a viure junts. Al final acaben barallant-se, en part per l’astúcia del vell don Lope.

En aquesta pel·lícula el subconscient de Tristana juga un paper molt important. La música no és el més important de la pel·lícula perquè no es que ajude a entendre moltes escenes.

Una de les coses més importants de la pel·lícula és com evolucionen els personatges en el seu caràcter.

La meua opinió personal, és que pot parèixer (i de fet ho és) difícil d’entendre, sobretot quant es juga amb el subconscient de Tristana. No és la pel·lícula que més m’agrada’t, però té una certa importància en el món del cine, sobretot en el espanyol, i pot resultar interessant dedicar-li una estona pera veure-la.