LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS.

Aquesta pel·lícula és una mescla de drama i comèdia. En la pel·lícula, sens presenta la situació que viu una adolescent, Anna, en acabar els seus estudis al institut.

Ella, animada per el seu professor, vol seguir estudiant i anar a la universitat (de fet el seu professor l’anima a que presente una sol·licitud de beca en la universitat de Columbia), però els seus pares no volen que vaja a la universitat, i volen que vaja a treballar i a guanyar diners a la fàbrica de moda de la seua germana ( perquè és com un tipus de tradició familiar).

La relació que manté la protagonista amb la mare no és molt bona, la mare pensa que la filla és gorda i la menysprea molt físicament,però, per la seua part Anna se sent molt agust en el seu cos, perquè pensa que cada persona és com és i té que ser feliç amb el seu cos.

Al final després de moltes discussions Anna es posa a treballar en la fàbrica de moda de la seua germana. Allí les condicions en que es treballa són molt roïns i amés cobrem molt poc en relació al que guanya la tenda a la que li fan els vestits.

Anna coneix a un xic, en el que estableix una relació, però que és molt breu, ja que quan el xic se’n va a estudiar a la universitat trenquen la relació.

Finalment el professor li diu a Anna i a la seua família que li han concedit la beca per a poder estudiar en la universitat de Columbia, una de les més prestigioses de Nova York. En aquest moment les discussions entre la família continuen i tot pareix indicar, sobretot per la postura de la mare, que Anna de moment continuarà treballant i deixarà a una banda els estudis...

Els personatges d’aquesta pel·lícula, són molts: Anna, Carmen (la mare), Estela (la germana), el pare, l’avi, les companyes de la fàbrica de moda, etc.

Però vaig a centrar-me especialment en els dos primers:

• Anna, la protagonista, una jove morena i un poc grosseta, amb una alta autoestima i unes idees molt clares. Molt lluitadora per aconseguir els seus propòsits.
• Carmen, la mare de Anna, una dona major a la que li van passant factura els anys. Té uns pensaments molt de la seua època de jove, i vol que la filla segueixca els mateixos passos que ha seguit ella. Menysprea molt a la seua filla físicament i la relació que mantenen no és excessivament bona.

Els espais de la pel·lícula són molts, però els resumiré en tres:

• La casa de la família, allí viuen tots ( avi, germana, cosins...) és on succeeixen la majoria de les discussions sobre el futur de Anna.
• La fàbrica de moda de la germana, on treballen en unes condicions molt roïns, i també hi ha algunes escenes molt divertides.
• El carrer en general, és on coneix al xic i també té una importància molt important en alguns moments determinats, com quan al final de la pel·lícula apareix en Nova York i es nota molt el canvi del seu barri a eixe.

Durant tota la pel·lícula apareix una música acompanyant molt peculiar, típica del lloc on es desenvolupa la història. La música té molt de ritme i ajuda a crear l’ambient.

Finalment, vaig a donar la meua opinió personal. Aquesta pel·lícula no és com totes, en aquesta pel·lícula no apareixen les típiques models amb un cos perfecte, aquesta història el que vol és ajudar-nos a no mirar domés el físic de les persones, sino que apreciar a les persones per dins. I també ens ajuda a tindre una major autoestima en nosaltres mateixos i a conformar-nos en el cos que ens ha tocat. Aquesta pel·lícula és molt interessant i de vegades divertida, i jo la recomane a la gent si vol passar una estona agradable.

També hi ha que afegir sobre aqueta pel·lícula que l’única actriu professional que hi apareix es la mare, Carmen, tots els altres personatges no eren professionals i per al poc pressupost amb el que disposava la pel·lícula, a quedat molt bé.

Buda Explotó Por Vergüenza

Aquesta pel·lícula, és una crítica a les condicions de vida dels països subdesenvolupats, aquesta en especial a l’Afganistan. La pel·lícula ens mostra les condicions de vida que tenen les persones en eixe país.

La història d’aquest pel·lícula, és la de una xiqueta, Bactay, que lluita per anar a l’escola, perquè vol aprendre com el seu amic i veí Abbas. A Bactay se li presenten moltes dificultats per a anar a l’escola: primer té que comprar-se un quadern i té que buscar-se la vida per aconseguir els diners, finalment ho aconsegueix. Després, de camí a l’escola es creua amb un grup de xiquets que estan jugant a la guerra, i s’estan fent passar per talibans, estos rapten a la xiqueta i l’amaguen en  una cova amb més xiquetes, però Bactay aconsegueix escapar-se i seguir el seu camí cap a l’escola. Una vegada que està en l’escola la tiren per una trastà que fa. Finalment quant ja se n’anava és torna a creuar amb els xiquets de abans, ara fent-se passar per americans, i no la deixen tranquil·la perquè diuen que fins que no es faça la morta no la deixaran, però Bactay diu que no, que a ella no li agrada jugar a la guerra, i és en aquest moment quant Abbas li diu “ tienes que morir para poder ser libre”.

La pel·lícula, ens mostra les condicions en que viuen a les cases, les condicions tan precàries de les escoles, la vida en els mercats i pobles, etc. També ens mostra les condicions de les dones en eixa societat, quant per exemple, els xiquets que s’estan fen passar per talibans la rapten per portar pintallavis i deien que les xiquetes no anaven a l’escola... I la societat tan violenta en la que viuen, en aquesta pel·lícula reflexada en els xiquets que jugen a la guerra. Finalment, i el més important, tenim la frase que diu Abbas al final de la pel·lícula “ tienes que morir para poder ser libre”, que vol expressar que en eixe tipus de societat no pots expressar-te amb llibertat i que per unes coses i per altres sempre tens que estar sotmès als pensaments i les ideologies de algú, especialment si eres dona.

Una de les coses que més destaca d’aquesta pel·lícula és que no hi ha actors ni actrius famosos, sino que els que fan la pel·lícula són persones reals que viuen en eixe país, l’ambient, els sorolls, les cases, etc. tot és real, la qual cosa afavoreix a la naturalesa en la que s’expressen els protagonistes i a veure de veritat la vida en eixe país.

Aquesta pel·lícula de temàtica dramàtica, no hi ha que mirar-la pensant en que vas a passar una bona estona i vas a divertir-te mirant-la, sino que la pel·lícula està feta per a que la gent vega com és la vida en els països subdesenvolupats i recapacite, i al mateix temps que els que vivim en els països més desenvolupats apreciem tot allò que tenim i que de vegades parèixer tan insignificant 

En El Nombre De La Rosa

“En el nombre de la rosa”, és una pel·lícula de intriga medieval, que relata la història de un monjo franciscà Fray Guillermo de Baskerville i el seu aprenent Adso que es dirigeixen a una abadia situada a Itàlia per intentar aclarir la mort de un monjo que vivia en aquesta abadia. Una vegada que estan allí comencen a succeir un seguit de morts de monjos. Els monjos de la abadia, diuen que es el dimoni que està per allí dins el que provoca això, però Guillermo i Adso comencen a investigar i amb la col·laboració de altres monjos descobreixen que eixes morts han estat provocades per algú, i pensen que la resposta té que estar en la biblioteca, on no els deixen entrar. Mentre investiguen Adso coneix a una xica del poble, i s’enamora. Finalment acudeix la Santa Inquisició, per a intentar trobar respostes a eixes morts. Però Fray Guillermo de Baskerville i el seu inseparable ajudant Adso, no es donaran per vençuts i seguiran investigant les morts fins que troben la resposta.

Aquesta pel·lícula, se’ns presenta narrada per Adso quant ja és major, és a dir, que és com un record que té Adso de la seua joventut i de l’aventura que va passar en aquella abadia. I com no també té el record de eixe amor que va trobar allí.

Els personatges principals que apareixen en aquesta pel·lícula són els dos que ja he mencionat abans, Guillermo i Adso.

• Fray Guillermo de Baskerville, és un franciscà molt intel·ligent i astut, i que antigament va ser un inquisidor. I confien en ell per a resoldre els misteriosos assaciants que s’estaven produint en l’abadia.
• Adso, l’aprenent de Guillermo i qui ens relata la història, és un jove que vol seguir els passos del seu mestre i vol aprendre molt de ell, és molt obedient i també molt astut.

Després en la història també hi ha un seguit de personatges secundaris, que són tots els monjos de la abadia que tenen que investigar els dos protagonistes. Per destacar alguns per damunt de altres per la seua importància en la pel·lícula, podríem nombrar: el bibliotecari, el frare Jorge que és el més vell, el que està al càrrec de la abadia i Bernardo que és un membre de la Santa Inquisició.

La música en aquesta pel·lícula no es que tinga molta importància, però ajuda a crear un clima de misteri.

L’espai en que transcorre l’acció ja l’he mencionat moltes vegades, és una abadia situada a la península de Itàlia.

La meua opinió sobre aquesta pel·lícula, és que al principi no resulta molt interessant i pareix un poc avorrida, però una vegada que comença el vertader misteri de la pel·lícula pareix una mica més interessant, però de totes formes no es una de les pel·lícules que més maga agradat.

TRISTANA

La pel·lícula de Tristana és una pel·lícula espanyola del director de cine Luis Buñuel. Aquesta pel·lícula està basada en el llibre, també anomenat Tristana, de Benito Perez Galdós.

Tristana, és un drama dels anys 70 que dura aproximadament 95 minuts. És la típica pel·lícula de l’època en que un don Juan intenta seduir a una jove i innocent xica.

En aquesta pel·lícula, Tristana queda òrfena i es confiada al seu oncle don Lope. Don Lope és un don Juan que no vol acceptar que la seua època com a seductor ja ha passat. Don Lope, vol viure com un ric tot i que no atravesa un bon moment econòmic.

Tristana és una jove innocent que no sap ni el que fa, i finalment cau en les mans de don Lope, en eixe moment don Lope passa a ser l’home i el pare de Tristana. Al cap d’un temps Tristana coneix un xic i se’n va a viure amb ell (després de moltes complicacions). Després al cap d’uns dos anys Tristana vol tornar a casa de don Lope perquè té un càncer en la cama i vol morir en casa. Finalment Tristana es recupera i torna en don Lope, en el que acabarà casant-se.

Els personatges principals d’aquesta pel·lícula són:

• Don Lope, un vell seductor que no accepta que la seua època ja ha passat i s’aprofita de la jove al principi, després el seu personatge experimenta una transformació en el caràcter i es torna més religiós i innocent.
• Tristana, al principi una jove innocent que cau en les mans de don Lope, el seu personatge va experimentant canvis en la seua personalitat, primer al anar-se’n amb el pintor, i finalment on més es nota es quant es casa amb el vell que es torna molt mal humorada i amb mal caràcter.

També hi ha una sèrie de personatges secundaris, els més importants són:

• Saturna, la fidel i lleial criada de don Lope. Té un fill sord que li diuen Saturno. Els dos serveixen en la casa el que mana el amo. Sap guardar secrets i no diu res que puga clavar en problemes a Tristana.
• El pintor, que s’enamora de Tristana i se’n van a viure junts. Al final acaben barallant-se, en part per l’astúcia del vell don Lope.

En aquesta pel·lícula el subconscient de Tristana juga un paper molt important. La música no és el més important de la pel·lícula perquè no es que ajude a entendre moltes escenes.

Una de les coses més importants de la pel·lícula és com evolucionen els personatges en el seu caràcter.

La meua opinió personal, és que pot parèixer (i de fet ho és) difícil d’entendre, sobretot quant es juga amb el subconscient de Tristana. No és la pel·lícula que més m’agrada’t, però té una certa importància en el món del cine, sobretot en el espanyol, i pot resultar interessant dedicar-li una estona pera veure-la.

TEMPS MODERNS

És una pel·lícula de Charlot, de cine mut (encara que en esta ja comencen a parlar un poc) en blanc i negre. La música acompanya tota la pel·lícula i els ritmes van canviant depenent de l’escena, com per exemple quan entren els homes a la fàbrica per a robar hi ha una música de tensió, i quant és una escena d‘humor hi ha un ritme molt més alegre i ràpid. Al no parlar quasi en la pel·lícula l’expressivitat de la cara és molt important per a saber el que intenten expressar.
La pel·lícula comença en la fàbrica on treballa Charlot i al principi hi ha un seguit d’escenes d’humor, després la fàbrica tanca (com a conseqüència de la crisi del 1929) i es veu en el carrer sense res. Uns policies el prenen com un revolucionari per una acció que ha fet i el tanquen en la presó.
En la presó hi ha un intent de motí per part d’uns presoners hi Charlot sense quasi adonar-se atura els presoners i salva els policies, per eixa acció decideixen soltar-lo. Una vegada en el carrer veu a una xica que està robant pa perquè no té per a menjar, i quan anaven a agarrar-la els policies Charlot diu que és ell el que ho ha fet, però la dona diu que ha sigut la xica (que li diuen Paulette) i finalment els pugen als dos al furgo policial encara que aconsegueixen escapar els dos.
Després a ell li donen feina en un centre comercial com a vigilant i porta a la xica allí per a que menge i dorma un poc mentre ell està vigilant, al dia següent per uns successos que van ocórrer la nit d’abans el despatxen i se l’emporten a comissaria.
Una vegada va eixir de la comissaria va trobar treball de nou a la fàbrica, però de seguida hi ha una vaga i se’n van al carrer, en eixe moment sense adonar-se fa una acció sobre un policia, i el porten de nou a la caserna policial.
Al eixir, la xica estava esperant-lo i li diu que ha trobat una casa per a viure i un treball per als dos. El treball es en un bar, la xica treballa com a ballarina i Charlot com a cambrer i cantant. Un dia en la feina a Charlot li toca fer una escena molt divertida on ix ell cantant i ballant. Mentre els dos treballaven la policia va anar a buscar-los i els dos s’escapen de la policia.
El caràcter dels protagonistes de la pel·lícula és molt ingenu, maic s’adonen del que fan i sempre acaben en problemes per coses que fan sense adonar-se.
Al principi la pel·lícula no pareix molt interessant, per ser de cine mut i en blanc i negre. Però les experiències enganyen, aquesta pel·lícula és molt divertida per les seues escenes de humor i també hi ha una relació d’amor a primera vista. La pel·lícula apart de molt divertida és interessant.

CINEMA PARADISO

La pel·lícula conta la vida d’un director de cine molt famós(Toto), al qual li aplega la notícia de la mort d’una persona molt volguda per a ell, Alfredo. La pel·lícula fa una retrospecció i comença a recordar la seua vida des de què era menut. Toto era escolaret de la parròquia del poble, on s’emetien les pel·lícules i Alfredo era el maquinista de la parròquia.
Poc a poc els dos van anar fent-se amics, encara que al principi van tindre algunes dificultats. Una vegada que es van fer amics Alfredo va anar ensenyant l’ofici a Toto. Un dia mentre emetien una pel·lícula es fa prendre foc la màquina i el local, i Alfredo es va cremar i es va quedar cec, tot i que Toto el va salvar de les flames.
El cine que s’havia cremat, el va restaurar un home del poble al qual li va tocar la quiniela i li va posar el nom de “Cinema Paradiso” i Toto va ser el maquinista del nou cine.
En eixa època Toto s’enamora de una jove, Elena, però ella al principi no li fa cas, fins que li va demostrar el seu amor. Després Elena se’n va anar a estudiar fora i Toto se’n va anar a fer el sevici militar. Una vegada que va tornar Toto va seguir en la seua vida, sense saber res de la seua estimada, fins que va tindre una conversa seria en Alfredo on li va recomanar que se’n anara a la capital per tindre una vida millor.

En la pel·lícula al principi hi ha una retrospecció, i després dins de la història hi ha una sèrie de anticipacions, que a més del personatge que va canbiant hi ha alguns detalls que ho reforcen com l’aparició de cotxes, o que se’n va en un tren i torna en un avió, etc.

Aquesta pel·lícula és un homenatge a totes les pel·lícules de l’època i a la música que acompanya tota la pel·lícula que es del compositor Enio Moricone.

Els personatges principals son Toto(Salvatore) i Alfredo, i després hi ha una sèrie de personatges secundaris, els que més destaquen són Elena, la dona de Alfredo i la mare de Toto.

Considere que aquesta pel·lícula és molt interessant, amb alguns moments d’humor i amor, i la recomane per a què la gent (de totes les edats), si té un moment per a veure-la que la mire perquè passarà un bon estona.

PROPOSTA DE CÒMIC

Una vesprada es van reunir cinc amics (Vistek, Antismoke, Josevi, Lladredepomes i Anònimo) perquè tenien que fer un treball per a Educació Física, el treball era una coreografia de un ball. Vam anar tots a casa de una xica (Vistek), allí ens disposavem a assajar, però ningú s'imaginava el que estava apunt de pasar. Quant ja portavem una estona assajant a un xic (Josevi), se li van cruçar els cables i va veure una pistola (que utilitzava el pare de Vistek, per a caçar) la va agafar i va amenaçar tots els atres. Sense voler va pegar un tir i li va pegar a Lladredepomes, i al intentar ficar el segur també li va pegar a Anònimo, els dos van quedar a terra ferit, i les dos xiques és van quedar atemorides a un racó i Josevi rient-se s'acostava cap a elles. De repent va sonar un despertador, tot va ser un malson de Lladredepomes, però eixe dia era el dia que havien de quedar per a assajar. Les alarmes es van disparar en Lladredepomes quan eixa vespra al arrivar a casa de Vistek va veure la pistola i va eixir corregent d'allí.